>
>
Té sentit: vaig néixer el 7 de gener, aquest dia extrany, a cavall entre la ressaca de les festes i la tornada al "cole". Me'ls imagino —els Reis— esgotats, suosos, gats, tirats en algun portal d'un carrer secundari. Just han acabat la seva feina i en Sion, amb el seu dubtós lideratge però l'ego inflat per tornar a encapçalar la cavalcada, aixeca el cap, mira la caixa embolicada amb aquest paper xinès a 1,20 € els 5 metres —aquell que te jures que no és "cutre" perquè no hi ha temps per a més— i s'adona del desastre.
—Merda, ens deixem un puto paquet!
Baltasar, encara amb purpurina a les celles, salta de l'acera. Gaspar segueix sense saber molt bé què fa en aquest trio. I na Margarita, mu mare, rep aquell regal oblidat al costat d'uns mitjons que ningú va demanar.
Així va començar la meva vida. A base d'oblits, intuïcions i decisions. Vaig estudiar publicitat a Barcelona, vaig treballar en una agència allà, vaig muntar una agència aquí, hem llançat esdeveniments esportius, celebracions populars i campanyes que connecten. Visc entre l'emocional i l'estratègic. Entre el que es diu i el que se sent. En general ajudo a marques, a conceptes, a associacions, institucions i a qui m'ho demani a sonar millor, a ser coherents i a tenir això que ara anomenen engagement… i que jo prefereixo seguir anomenant-ho feeling.
Miquel Capó Ramis
